L'escultura Grega

Els ideals del poble grec es manifesten a l'escultura. Les creacions en aqwuest camp assenyalen un dels punts culminants de tota la història de l'art, tot i que alguns dels grans mestres només ens han arribat còpies romanes.

L'escultuira grega manifesta des del principi influencies orientalitzants i egipcies però la seva evolució cpontant arriba a crear un mon de formes originals que s'allunya dels models incials.


Característiques :

La bellesa física i l'equilibri espiritual: Els escultrors plasmen a la figura humana la bellesa com a mesura, la proporció entre les parts, l'antomia harmoniosa i la idealització del cos humà.

L'expressió: Pels escriptors grecs la expressó no es unicament una vivència estètica sinó també la exteriorització del sentiments , com una fusió entre la vessant fisica i la espiritual de l'home.

El moviment: representat amb la flexibilitat de les figures, amb la relació dinamica entre els grups, la tensió muscular i l'agilitat, aconsegueixen la graacia i la vivor clàssica

Volum; innovació grega front les figures planes dels egipcis el volum permet contenmpar l'art des de diferents punts de vista.

El temple grec

Primitivament els grecs consideraven divinitats els fenomens naturals que no podien comprendre, com el llamp oi algbunes nocions abstracters, com el Destí. Més tarfd, van afigurar-se aquests d´´eus amb forma humana. Aquestes deïtats antropomòrfiques encara que eren imortals trenien les qualitats i El les febleses pròpies de l'home: menjaven i bebien, es barallaven i estimaven. Per tant tenien les maeixes necessitats que els mortals, i els fidels ern els encarregats d'ofereir a la divinitat allò que ells mateixos necessitaven: una casa, uns criats,aliments i riqueses.
El temple, doncs, era la casa del déu, i, de la mateixa manera, els sacerdots i les sacerdotesses n'eren els servidors.
Els primers temples es van construir seguint el model de la sala principal els palaus, o mègaron, que dona origen a la cambra sagrada o naos, presidida per l'estatua de la divinitat
La relació privilegiada de l'art grec amb la religió resulta molt clara a l'arquitectura. Fins el segle V aC gairebé tots els edificis de construcció artisctica tenien finalitat religiosa; temples, monuments votius aixecats als santuaris i denominats tresors . Primitivament els grecs consideraven divinitats els fenomens naturals que no podien compre compndre, com el llamp i algunes nocions abstractes, com el Destí. Més tard, van afigurar-se aquests déus amb forma humana. Aquestes deïtats antropomòrfiques encara que eren imortals trenien les qualitats i El les febleses pròpies dde l'home: menjaven i bebien, es barallaven i estimaven. Per tant tenien les maeixes necessitas que els mortals, i els fidels ern els encarregats d'ofereir a la divinitat allò que ells mateixos necessitaven: una casa, uns criats,aliments i riqueses.
El temple, doncs, era la casa del déu, i, de la mateixa manera, els sacerdots i les sacerdotesses n'eren els servidors.
Els primers temples es van construir seguint el model de la sala principal dles palaus, o mègaron, que dona origen a la cambra sagrada o naos, presidida per l'estatua de la divinitat.
Els temples eren al princpi senzills, ja que el culte se cdelebrava a l'aire lliurea l'altar que està sempre a l'exterior del temple i el temple es només la casa de la divinitat, materialitzada en l'estatua de culte que ocupa la sala central.
Els primitius temples apareixen als segles IX i VIII , algunes capellesw tenen un absis, però en general son de forma rectangular, derivada del megaron micenic.
La camara principal està precedida per dues columnes in antis, les paerets ern de rajola sense coure sobre un zocal de pedra, les columnes son de fusta.
Al segle VII son adornats per una columnata que envolta el monument i que serà el principi del peristil.
Quan els tremples es fan mes grans l'arquitecte col•loca una columnata axial interirol per sostenir les vigues transversals. En cas d'ampliació la columnata era doble i la capela quedava dividfida en tres naus.
Cap erl segle V s'amplia l'espai interior central per fer mes visible l'estatua de culte a vegades l'estaua esta voltada pel darrera per la columnata interior

Estatues dedicades a les divinitats:
"Més tard, en erigir els tempels als déus perquè no restessin mancats de cases ni de llars, van encarregar a Praxíteles, a Policlit o a Fidias que nmodelessin estatues que s'hi assemblessin.
Llucià, Sobre els sacrificis 11

Per tant, els temples no estaven dissenyats perquè hi entressin els devots ja que els antics fein les cerimònies dels sacrificis a l'aire lliure , al voltant d'un altarr que era al davant del temple, en frotn de la porta de l'edifici, i de cara a l'estatua del deu
Mes tard, davant del naos, es va construir el vestibul, o prònaos, i ala part posteriro del temple, una altra sala l'opistodomos, generalment separada del naos per una paret, que servia de vegades per guardar-hhi les ofrenes fetes pels fidels. Amb aquesta distribució, l'edifici presenta una planta simètrica, colm es pot veure en una planta d'un temple grec.
Els grecs feien els temples per ser virsstos des del exterior. Quan formaven part d'un recinte od d'un santuari, els situaven a la part més elevada, aïllats de les altres construccionas, i orientats de fiorma tal que, des de l'entrada al recinte, l'espectador en tingués un efecte tridimensional i una creixent perspectiva angular.

Les parts més importants de la façana d'un temple són les següents:
1 Acroteri
2 Frontó
3 Cornisa
4 Fris
5 Arquitrau
6 Entaulament
7 Capitell
8 Fust
9 Estilòbat

Primer només feien de pedra els fonaments del temple i la reta era de fusta i de maó. A partir dels segle VII aC. Van començár a construiir-los totalment de pedra, els temples ern policromats, es a dir estaven pintats amb colors variats. El fons del frontó, pñer exemple solia ser de color vermell o negre perque les estàtues hi destaquessin. També els relleus de les mètopes, i els acroteris rtenien colors llampants.

Per tant, els temples no estaven dissenyats perquè hi entressin els devots ja que els antics fein les cerimònies dels sacrificis a l'aire lliure , al voltant d'un altarr que era al davant del temple, en frotn de la porta de l'edifici, i de cara a l'estatua del deu
Mes tard, davant del naos, es va construir el vestibul, o prònaos, i ala part posteriro del temple, una altra sala l'opistodomos, generalment separada del naos per una paret, que servia de vegades per guardar-hhi les ofrenes fetes pels fidels. Amb aquesta distribució, l'edifici presenta una planta simètrica, colm es pot veure en una planta d'un temple grec.
Els grecs feien els temples per ser vistos des del exterior. Quan formaven part d'un recinte od d'un santuari, els situaven a la part més elevada, aïllats de les altres construccionas, i orientats de fiorma tal que, des de l'entrada al recinte, l'espectador en tingués un efecte tridimensional i una creixent perspectiva angular.

Els temples grecs són d'ordre dòric o d'ordre jònic. L'ordre corinti és una derivació posterior.

Origen de l'ordre dóric:
"Io conquerí el territori de Cària i hi fundà ciutats molt grans... Aquestes ciutats, després d'haver expulsat els caris i els lélegs, van pozsar el nom de Jònia a aquesta part de la terra segons el nom del seu cap Ió, i, després d'haver assenyalat recintes consagrats als déus immortals, van comneçar a edificar-hi temples . El primer que van veure fet així era en una ciutat dels dòris. Com que volien col•locar columnes en aquest temple i no en tenien les proporcions, van mirar de quina manera podien fer-les per tal que no solament fossin aptes per aguantar el pes, sinó també perquè fossin agradables de veure per la seva proporció. Van mesurar la petjada del peu de l'home, i la van relacionar amb la seva alçada. Quan van saber que el peu era la sisena part de l'alñçada d'un home, van transferir aquesta relació a la columna: segons l'amplada amb què van fer la base del fust, la van repetir sis vegades en l'alçaria, incloent-hi el capitell. Així fou com la columna dòrica va començar a donar als edificis la proporció d'un cos viril i la seva solidesa i bellesa.
Vitruvi, 4, 1, 4-6

Origen de l'ordre jònic:
"Així quan van voler construir un temple a Diana, buscant un tipus de bellesa diferent, van donar-li més esveltesa, emprant les mateixes proporcions, però ara amb les petjades d'una dona, i van fer que l'amplada de la columna fos una vuitena part de la sewva alçada, de manera que tingués un aspecte més gràcil. Van posar-hi un anell a la base com si fos un calçat. També van posar volutes al capitell com si fossin rulls arrissats de la cabedllera, que queia a dreta i esquerra , i amb olndes i garlandes col•locades enlloc de serrell i van adornar-li el front. Van posar estries de dalt a baix del fust com si fossin els plecs de les estoles sque porten les dones. Així van fer el model de les columnes amb aquests dos aspectes diferents, una amb aspecte viril sense ornaments , i amb una bellesa severa, l'altra, amb la finura , l'ornamentació i la bellesa femenines... Com que els jonis van ser els primers a dissenyar-les, aquest darrer tipus es anomenat joni".
Vitruvi, 4, 1, 7-8

Origen de l'ordre corinti:
"•El tercer estil, que es anomenat corinti imita l'esveltesa virginal, perquuè la seva figura simbolitza els ornaments més berlls d'una noia representada amb els seus membres gràcils a causa sde la seva edat encara tenmdra. Conten que la manera de descobrir aquest capitell fou així. Una donzella de Corint, ja en edat de casar-se enmmalaltí i morí... La seva dida va recollir les joguines amb que la noia jugava en vida, les va posar en un cistellet, i portanbt-lo com a record a la seva tomba, el va deixar allí sobre. Per tal que tots aquells esttris es conserverssin més temps a l'aire lliure els va tapar amb una rajola. Per atzar aquest cistell va quedar col•locat damunt d'uuna arrel d'acant. Mes tard, l'arrel d'acant, pressionada per aquest pes, a la primavera va treure llucs i va rebrotar, i les tiges, coim que creixien amb la forma dels costas del cistellet i s'adaptaven als angles de la rajola pel seu pes, van doblegar-se en forma de voluites a cada cantó.
Vitruvi, 4, 1, 8-10

Els ordres dòric i jònic encara conserven el record de les primitives construccions de fusta. Per exemple els tríglifs del fris dòric representen un extrem de les bigues ques estaven recolzades siobre l'arquitrau; de la mateixa manera, el fris jonic dividit en ters bandes, recorda els taulons de fusta dels antics temples.

Estatues dedicades a les divinitats
"Més tard, en erigir els tempels als déus perquè no restessin mancats de cases ni de llars, van encarregar a Praxíteles, a Policlit o a Fidias que nmodelessin estatues que s'hi assemblessin.

Llucià, Sobre els sacrificis 11

Per tant, els temples no estaven dissenyats perquè hi entressin els devots ja que els antics fein les cerimònies dels sacrificis a l'aire lliure , al voltant d'un altarr que era al davant del temple, en frotn de la porta de l'edifici, i de cara a l'estatua del deu
Mes tard, davant del naos, es va construir el vestibul, o prònaos, i ala part posteriro del temple, una altra sala l'opistodomos, generalment separada del naos per una paret, que servia de vegades per guardar-hi les ofrenes fetes pels fidels. Amb aquesta distribució, l'edifici presenta una planta simètrica, colm es pot veure en una planta d'un temple grec.
Els grecs feien els temples per ser vistos des del exterior. Quan formaven part d'un recinte od d'un santuari, els situaven a la part més elevada, aïllats de les altres construccionas, i orientats de fiorma tal que, des de l'entrada al recinte, l'espectador en tingués un efecte tridimensional i una creixent perspectiva angular.